Les ressenyes han estat elaborades amb llibertat de criteri pels diferents membres del grup.
Bachelet, Gilles. Los Cuentos entre bambalinas. Thule.
Billaudeau, Julien. Res de res. Tramuntana, 2017.
Bouchard, André. Els lleons no mengen pinso. Baula, 2017. 
Què pot passar quan tens un lleó de mascota en comptes de tenir un gos o un gat? I especialment, quan es tracta d’un lleó bastant amorós i poc inquietant? L’avantatge és que no necessites comprar pinso i que pots jugar a fet i amagar amb els teus amics. Encara que resulta una mica sorprenent veure com aquests van desapareixent de mica en mica… André Bouchard és l’autor i il·lustrador d’aquest llibre-àlbum ple d’humor, una mica negre, però que de ben segur agradarà a molts nens i nenes. Una història molt divertida, suggeridora, fàcil de predir i terrorífica a la vegada, amb unes imatges delicioses, que recorden l’estil de Gorey.
Bright, Rachel; Field, Jim. Un lleó a dins. Baula, 2017.
D’entrada aquest àlbum de gran format resulta atractiu i divertit. A la portada podem apreciar els protagonistes de la història, un petit ratolí i un immens i melenut lleó sobre un fons d’un groc alegre, vibrant que capta l’atenció. Té un ritme trepidant gràcies una composició d’imatge molt cinematogràfica i expressiva, canvis de plans consecutius que donen una intensitat màxima en el punts clau de la història. L’humor està molt present en tot moment, el text rimat i amb tipografies canviants dona força a paraules que ajuden a caracteritzar els personatges. Els protagonistes antagònics molt ben caracteritzats i arquetípics tenen una trobada inesperada que els permet evolucionar i descobrir-se. Un llibre ple d’humor i energia que deixa un bon somriure a petits i grans. El seu format el fa ideal per compartir a casa o en grup.
Candel, Francisco; Cesc. Una nova terra. Rosa Sensat, 2017.
Una reedició d’un clàssic que la Galera va publicar el 1971. Rosa Sensat en la seva col·lecció Mars recupera aquesta petita gran obra infantil que concentra el prestigi de les il·lustracions de l’inconfusible Cesc i la traducció de Marta Mata del text en castellà de l’escriptor i activista Paco Candel. És un testimoni, que Candel va escriure el 1967, dels emigrants d’arreu d’Espanya que van arribar a Catalunya els anys 50-60 en condicions miserables per construir-se un nou futur. En un escenari proper i reconegut però que es pot extrapolar a altres èpoques i països. Es va editar en la col·lecció “Desplegavela” en un moment que les escoles, editorials i moviments socials treballaven junts per aconseguir una lectura de qualitat en una escola activa i catalana. El format actual és convencional amb tapa dura, no han conservat les pàgines del final en acordió, amb una imatge panoràmica. I la temàtica és ben actual perquè parla de la migració i la identitat. És interesant la vivència i la mirada dels infants que han de fer un llarg viatge amb la mare, per trobar-se amb el pare que ha trobat feina a la gran ciutat. D’entrada no saben què es trobaran i s’instal·len en una barraca, fins que poden viure en un pis de la perifèria. Veiem com van a l’escola, fan nous amics i descobreixen els espais que els envolten. Un llibre que parla d’integració i de convivència i obre les preguntes bàsiques de tot immigrant: d’on sóc? quina és la meva terra? I dóna la resposta que ens agradaria sentir de les persones nouvingudes: “Aquesta terra és tan nostra com els que hi han viscut sempre”.
Carlin, Laura. Un Món propi. Libros del zorro rojo, 2017.
Chabbert, Ingrid; Guridi. El día en que me convertí en pájaro. Trestigrestristes, 2017. 
Charlip, Remy. Afortunadament. Lata de sal, 2017.
Lata de Sal reedita aquest àlbum imprescin
dible de Remy Charlip on es narren les peripècies del jove Ned. Tot comença quan el conviden a una festa i a partir d’aquí inicia un viatge ple d’entrebancs que haurà de superar per continuar avançant, però afortunadament l’atzar sempre el porta a una sortida inesperada. Una història plena d’humor, amb ritme binari trepidant que combina la il·lustració a doble pàgina en tintes grises i a color. Un àlbum que ens atrapa des del primer moment.
Chica, Carmen; Marsol, Manuel. Yokai. Fulgencio Pimentel, 2017.
Yokai és especial, des del primer moment t’atrapa i et transporta del món més quotidià cap el més sorprenent pas a pas. El llibre comença amb la presentació d’un transportista en el seu trajecte freqüent tot travessant les carreteres de muntanya, aquell dia té una incidència que el fa emprendre nous camins. Inicia un viatge per la natura i per un mateix que el convida a sentir, descobrir i explorar nous territoris transformadors. Som convidats a compartir aquest viatge ple de sensacions, imaginació, naturalesa i sorpreses. El bosc esdevé un espai de joc, emocions i vida desbordant. Un text gairebé inexistent amb unes il·lustracions exuberants, misterioses, plenes d’imatges evocadores i poètiques, Yokai aconsegueix connectar la natura amb nosaltres mateixos. Les il·lustracions sostenen el fil narratiu de la història omplint-la d’imaginació i color. Amb aquest àlbum Manuel Marsol, ha estat el primer il·lustrador espanyol en obtenir el Premi Internacional d’Il·lustració a la Bologna Children’s Book Fair 2017.
Ferrada, María José; Penyas, Ana. Mexique: el nom del vaixell. Libros del Zorro Rojo, 2017.
El maig del 1937, en plena Guerra Civil, 456 infants d’arreu de l’estat espanyol, varen ser enviats pels seus pares a Mèxic per poder protegir-los i amb la intenció de retrobar-se amb ells al cap d’un mesos, un cop acabada la guerra. Això, però, no va anar així i avui a Mèxic hi viuen molts dels descendents dels “nens de Morelia”.
Quan obres aquest àlbum, la primera imatge, a doble pàgina, ja interpel·la qui la mira: dones i nens carregats amb nadons i fardos es dirigeixen de front cap al lector. A partir d’aquí, i seguint pràcticament sempre amb imatges a doble pàgina, un dels nens que ha pujat al vaixell, ens va relatant de manera molt poètica i sensible la travessia fins arribar a Veracruz, on seran molt ben rebuts, marxant després en tren fins a la seva ciutat d’acollida: Morelia, Mèxic. Al final del llibre, a les 3 darreres pàgines ja totes de text, s’explica com va ser aquest episodi, autèntic, del conflicte.
“Avancem. Ens pensem que la guerra ha quedat enrere. Però no és cert, portem la guerra a la maleta.”
Les il·lustracions en grisos i negres difuminats en alguna imatge i utilitzant en algunes la tècnica del collage amb fotografies de parts del cos, ressalten sobre el blanc de les pàgines i contrasten amb el rosat pàl·lid de la pell. Un color terrós va apareixent posant un contrapunt de força i calidesa.
Un àlbum, sens dubte, impecable en tot el seu conjunt: per la seva edició, pel que ens explica, per com ens ho explica i per la imatge, que acompanya, omple i arrodoneix perfectament el text breu de la història.
No us el perdeu.
Gramsci, Antonio; Domènech, Laia. El Ratolí i la muntanya. Milrazones, 2017. 
Kanstad Johnsen, Mari. Afuera. Niño, 2017.
Kuhlmann, Torben. Armstrong: l’agosarat viatge d’un ratolí a la Lluna. Joventut 2017. 
El nou àlbum de coneixements de Kuhlmann, editat per Joventut, és l’aventura d’un petit ratolí que vol demostrar que la lluna no és una bola de formatge. Amb la seva curiositat i enginy aconsegueix fabricar un coet que li permetrà la gesta heroica de ser el primer en arribar-hi i tornar a la terra. Un àlbum molt reeixit que conté el bon ritme d’una aventura amb sentit de l’humor i tocs poètics i permet endinsar-se a la vida de l’astronauta Neil Armstrong i el seu viatge amb l’Apol·lo 11 el 16 de Juliol del 1969. Amb una separata final on hi ha informació real i pistes per saber quins científics al llarg del temps s’han interessat pels viatges espacials des de Galileu als primers passos de l’home a la lluna i les investigacions de la NASA. Les magnífiques il·lustracions realistes i detallades, que Kulhman ens te acostumats, recreen minuciosament els espais per on es mou el personatge. Hi trobem els mapes, els instruments, mecanismes i les proves casolanes que el petit investigador va confeccionant per aconseguir la seva gesta. Un esser tant petit i insignificant ens mostra com podem aconseguir els nostres somnis amb imaginació i tenacitat. En llegir-lo podem acompanyar al petit investigador en tot el procés d’estudi de l’aeronàutica i l’espai, passant pel Museu Smithsonià de Washington i la universitat, posant a prova el seu enginy i fugint de la policia que el persegueix. Un llibre molt reconegut per experts que en el nostre país es recomana per Cicle Mitjà (perquè tenim tendència a fer recomanacions pensant en la lectura autònoma) però a França surt com “Imprescindible” a partir dels 4 anys. Sens dubte, amb un bon acompanyament podem llegir-lo als més petits.
Lawson, JonArno; Smith, Sydney. Un Camí de flors. Libros del zorro rojo, 2017. 
Un àlbum deliciós sense paraules amb un ritme narratiu exquisit i un delicat tractament de la imatge per construir un poema sobre la bellesa del dia a dia. Una nena camina agafada de la mà del seu pare per una ciutat anònima. La caputxa vermella de la petita és la única nota de color en la grisor urbana. El pare està distret, pendent de les seves coses, però ella es fixa en les flors silvestres que creixen en les escletxes, pinzellades de vida que li demanen ser recollides. A mesura que avança el passeig, la jove protagonista transformarà el seu ram en petits gestos d’empatia i afecte, mentre el color es va estenent pel llibre… i pel seu món. Un impecable tractament del color i la perspectiva aporten la dosi justa d’emoció a un relat de gran expressivitat, construït només des de la imatge.
Minhós Martins, Isabel; Carvalho, Bernardo. D’aquí no passa ningú! Takatuka, 2017. 
Els personatges d’aquest àlbum comencen apareixent tímidament i van creixent i movent-se per tota la pàgina esquerra fins a conquerir la dreta, protagonitzant una revolució pacífica amb un toc divertit i surrealista deliciós, que recorda la Dels Clavells de Portugal de 1974. Les il·lustracions aparentment senzilles, de traç infantil i tècnica simple, retolador, transmeten tanmateix un missatge molt potent: la força i la unió de la gent contra l’opressor. Un llibre molt recomanat i guardonat, entre d’altres, amb el Premi Nacional de Còmic 2015 Portugal – Millor il·lustració d’àlbum infantil.
Pommaux, Yvan. Casos cèlebres del detectiu John Chatterton. Ekaré, 2017. 
Qui no coneix encara el cèlebre detectiu John Chatterton i els estranys casos en els quals es veu involucrat, de la mà d’alguns dels personatges dels contes de fades més coneguts? Tant pels neòfits com pels incondicionals, Ekaré ha publicat aquest darrer any un petit volum en rústica (que tant ens recorda a eixes edicions franceses per les escoles) que reuneix les tres històries del famós gat de Pommaux. Una decisió que aplaudim i que recupera una de les relectures dels contes de fades més originals de les darreres dècades del segle passat. Un homenatge al cinema negre clàssic americà dels anys 50, que beu dels colors, els personatges, els ambients i la composició de les escenes d’aquelles pel·lícules que tan van marcar l’autor francès, i que a través del llenguatge del còmic, introdueix ràpidament el lector en unes trames intrigants. Un bonic exercici d’estil on els referents cinematogràfics i tradicionals s’entrecreuen amb habilitat.
Raspall, Joana; Blanch, Ignasi. Podries. Takatuka, 2017.
Aquest álbum ens recita “Podries”, un gran poema de la Joana Raspall amb il·lustracions de l’ignasi Blanc.
El text i les imatges s’acompanyen en un espai a doble pàgina. Ordenadament cada estrofa té un lloc preferent i únic en una plana, amb el suport d’una cal·ligrafia que dona força i ritme a les paraules al llegir-les.
En conjunt aquesta petita obra d’art es presenta amb unes característiques molt adequades per fer una lectura còmode en veu alta amb nens i nenes d’edats diverses.
“Podries”, de la poetessa de” les paraules clares”, ens endinsa a la reflexió de la circumstància de ser d’aquí o d’allà i de valors universals, com la justícia i la migració.
Sens dubte, les imatges definides de l’Ignasi Blanch expressen a cada pagina, reivindicació, lluita, vida i emoció, com quan va “parlar d’amor” en un troç de mur que va dividir un poble. Les seves il·lustracions, plenes de significat, es llegeixen soles, donant més força a cada vers, a cada estrofa i a tot el poema.
Rinck, Maranke; Linden, Martijn van der. Tangram Gat. Ekaré. 
Ruzzier, Sergio. Dos ratones. A buen paso, 2017.
Amb un text senzill, gran austeritat de paraules i sense fer servir ni un sol verb, aquest àlbum narra ingeniosament les aventures de dos amics ratolins que conviuen amb tensions, reconciliacions, dramatisme i humor un viatge que els porta de retorn a casa. Les il·lustracions, simpàtiques i amb tocs d’humor, són les que ens van mostrant l’acció trepidant omesa en les paraules. El ritme de la narració ve marcat amb el patró numèric de comptar i descomptar fins a tres que es va repetint al llarg de la història i que ens gronxa endavant i endarrere mentre anem desgranant les aventures i desventures dels dos amics. Un àlbum senzill i rodó que va llegit i rellegit a diferents velocitats.
Sáez Castán, Javier; Auladell, Pablo. Dorothy: déjale entrar. A buen paso, 2017.
Ungerer, Tomi. Allumette. Barcelona: Kalandraka, 2017.
Ungerer, Tomi. Caracol, ¿dónde estás? Kalandraka, 2017. 
Kalandraka coneix i valora la genialitat de Tomi Unguerer que normalment no ens deixa indiferents. Per això reedita aquest llibre de petit format on s’hi conserven l’originalitat i la frescor de quan va ser publicat l’any 1962 als EEUU. Podem considerar-lo un altre clàssic contemporani, un àlbum sense text per primers lectors fet des de la mirada d’un autor que es dirigeix als infants sabent-los intel·ligents i amb capacitats. Utilitza el recurs del camuflatge amb un senzill joc visual. És una incitació a buscar i desenvolupar la curiositat i l’agudesa visual a través d’il·lustracions reconeixibles (la lletra C, números, elements quotidians, animals, plantes) animant al lector a trobar el caragol amagat en cada pàgina i repescant de forma repetitiva l’interrogant de la portada. Els dibuixos són senzills, perfilats en negre amb una paleta de riquesa cromàtica i colors brillants, intensos i lluminosos. L’autor juga amb l’espiral i l’hèlix que són corbes molt freqüents en elements de la natura que podem trobar al nostre voltant si afinem l’ingeni per descobrir-ho. Tot plegat fa que l’adult que acompanya a l’infant en la lectura pugui gaudir-lo també per la subtilesa d’algunes il·lustracions i els detalls simpàtics que mostren l’ingeni d’aquest autor.
Willis, Jeanne; Ross, Tony. Empanada de mamut. Libros del zorro rojo, 2017. 
Història basada en un conte de Tolstoi on es manifesta l’avarícia de l’ésser humà. Una bona història, senzilla, amb un ritme creixent, en paral·lel a l’ambició del seu protagonista. El text, a més, s’enriqueix amb les il·lustracions càlides, vives i amb força, de tonalitats vermelles i ataronjades, de Raphaël Urwiller. Comunió perfecta entre tipografia, distribució del text i imatges. Conjunt deliciosament harmònic.
Juan, Ana
És el darrer dia de feina de l’únic carter d’una petita illa. Aquest és l’argument del qual es valen els autors per crear un emotiu relat que ret un homenatge a aquest ofici. El collage amb objectes, textures i elements que remeten a l’escriptura per carta formen part de les il·lustracions d’un àlbum que va guanyar el IX Premi Internacional Compostela per a àlbums il·lustrats.
Pot una cançó infantil popular esdevenir un relat negre? Ramon París ho fa possible amb aquesta interpretació visual, que ens transllada a l’ambient nocturn d’un club de jazz, amb uns músics molt especials. Els jocs de paraulesprenen aquí un caire més canalla i proposen una versió per a nens de totes les edats.
François Place és l’autor i il·lustrador d’aquest magnífic llibre de viatges i aventures que ens trasllada a una part del món desconeguda, amagada on hi viuen els darrers gegants. Un llibre on les imatges, que resumeixen el text, ens mostren tots els racons de la pell dels protagonistes, carregada de tatuatges que evoquen la natura que els envolta. Una esplèndida combinació de text i imatge, justa, equilibrada i sorprenent. Agraïm que es torni a publicar.
Un armari xinès, dues cases, un nen que sembla viatjar en el temps i l’espai, moltes recurrències, algunes petites diferències i el ja habitual bicromisme (en aquest cas vermell i blau) de Sáez-Castán ens endinsen en una història enigmàtica, on ressonen elements de ciència-ficció. Un àlbum d’estructura circular, amb dues cobertes, que es pot llegir en qualsevol dels dos sentits i on cada detall conta. Una història per llegir i rellegir, basada en un joc que l’autor feia amb els seus fills.
Sánchez Gómez, E
Schubert, Di
Rojo, 2016.
S
Strady, Sophie. La memoria del elefante. Barbara Fiore, 2015.
Torester, Øyvi
Però, què és això? Un llibre… o un joc?! Una pierna és un objecte estrany que ens parla de la crueltat y el sense sentit de la guerra a travès de metàfores senzilles, que lluny d’entendrir el tema, pretenen mostrar-lo amb la duresa de l’aleatorietat del joc de daus.
cadiretablava.wordpress.com 